Dice Juan Antonio Camino, portavoz y secretario general de la conferencia episcopal que "el crucifijo es un signo de garantía de libertad frente al totalitarismo".Pregunta: ¿Y durante el franquismo, aquel crucifijo que había por encima de la pizarra (siempre en lo alto y al lado de una foto del dictador Francisco Franco), también garantizaba la libertad para mí y para mis padres, que eran de izquierdas?
Respuesta: señor Camino, no. Y si no lo fue entonces, no me va a hacer creer que ahora es un símbolo de libertad. Que dicen las chicas de la LLP, que ya vale con lo del olvido.
2 comentarios:
Avui llegia en el blog d'unes amigues una reflexió del Dalai Lama. Que diferent visió de la religió que tenen hinduistes i cristians ... Potser haurien de llegir una mica més gent com Juan Antonio Camino i enlloc de criminalitzar a tothom i a tot ... meditar sobre el sentit de la seva vocació religiosa i el pq en algun moment es van plantejar deidicar-se a ella. Potser no volen pq els faria posar vermells de vergonya ... Aquí et deixo el text ...
"Cada religió,amb la seva propia filosofia i tradicions,s'ha de fixar com a objectiu disminuir els sufriments de l'esperit humà.Lo important no és jutjar si una religió es millor que una altra...sinó...saber identificar quina s'adapta més a les necesitats i espectatives de cadascú.
...amb un mateix fi...l'evolució de l' Ésser Humà.
Els budistes no poden conseguir que el conjunt de la humanitat es converteixi al Budisme. És imposible. Els cristians tampoc poden convertir a la totalitat de la humanitat al Cristianisme. Els hinduistes no poden governar a tota la espècie humana. En el transcurs dels segles,cada fe,cada gran ensenyança...ha servit de molt a la espècie humana...és per això que més val fer-se amics i respetar-se,tot comprenent-nos els uns als altres...i fer un esforç conjunt per a servir a la humanitat...prou de criticar-se i barallar-se..." Dalai Lama
Molt bo el texte. Això em recorda al video que hi ha penjat al blog de 'God is a lesbian'.
És la mateixa idea portada fins al punt de dir que tot i tots som buda, mar, plantes, deu, una taula (això té a veure amb la nostra estimada física quàntica), alà i el que vulguis. I que tots busquem el mateix: no petir i ser feliços. Som més simples que un xínxol.
Publicar un comentario